Fins i tot després de mesos d’esforços, el ministre Vincent Peillon ha escombrat amb un parell d’argúcies i de formulacions hipòcrites les propostes mesurades i constructives de les associacions de defensa de les llengües « regionals » : la nova llei de refundació de l’escola no solament no pren en compte les llengües regionals, sinó que de manera molt més greu, suprimeix la tímida disposició heretada de la llei Deixonne de 1951. La nova formulació ens fa tornar un segle enrere quan el ministeri d’Instrucció Pública tolerava que els mestres poguessin emprar les llengües regionals quan podien representar un mitjà d’apprendre més bé el francès. Avui els nous articles (27 bis i 18 bis) assimilen les llengües regionals a « activitats complementàries » que podran ser pagades pels municipis que ho vulguin (i sobretot que ho puguin) a fora dels temps escolar. Pitjor encara, les « llengües i cultures regionals » només seran un « recurs eventual dels professors en el seu ensenyament, si en poden treure algun profit per a la millora de l’ensenyament del francès « i, a més a més, amb la condició que les famílies de cada alumne, o els alumnes majors d’edat ells mateixos, li n’hagin donat l’autorització explícita ! Amb el que queda de professors catalanoparlants i amb aquest caràcter facultatiu absolut, el català ja se pot considerar que és liquidat i que no és pas a punt de tornar a aparèixer a classe.
L’APLEC denuncia amb força aquesta reculada i una política iniqua que no és res més que l’aplicació de la « necessitat d’eradicar els patuesos » de l’abat Grégoire i de Barrere el 1794, en temps del Terror revolucionari. L’APLEC demana als parlamentaris catalans que s’oposin per tots els mitjans a l’aprobació d’aquesta llei en l’estat actual, i que intervinguin per tornar a introduir les propostes d’esmenes que els envíem comunicat.
L’APLEC demana que la llei inclogui el dret de tots els alumnes de rebre un ensenyament de català (com ja és el cas a Còrsega, i al mateix títol que la música o l’educació física), el dret per als alumnes que ho vulguin de rebre un ensenyament bilingüe, el reconeixement de les llengües regionals a la Constitució, com a « llengües de la República », a costat del francès.
