Carta del Pdt. de la Federació d'entitats al Pdt. de la Universitat de Perpinyà

Carta del Pdt. de la Federació d'entitats al Pdt. de la Universitat de Perpinyà


El President de la federació (d'entitats nord-catalanes) en defensa de la llengua i la cultura catalanes argumenta, en la seua carta oberta de resposta, i també pregunta directament al de la Universitat...

En la seua carta amb data d'ahir, que trobareu ajuntada a aquesta notícia, Hervé Pi s'estranya del to i del contingut de l'article publicat a l'Indépendant el proppassat 17 de gener.

Recorda que en el comunicat de la Federació només feia un balanç de les formacions proposades o suprimides respecte al català. Insisteix que noi es pot negart la supressió, particuliarment greu i confirmades per diverses persones lligades a la universitatEl President de la federació (d'entitats nord-catalanes) en defensa d ela llengua i la cultura argumenta, en la seua resposta, i pregunta directament al president de la Universitat de dues formacions.També que, malgrat l'absència de formació hi ahuria candidats al CAPES aquest any.

Pregunta sobre les accions de promoció de les formacions en català que ha dut la universitat recentment.

Pel que fa el DUEC, recorda 'com ho sabeu no costa ni un euro a la universitat i, al co,trari, pot permetre la inscripció de nous aliumnes...'

També demana aclariments i pregunta sobre altres punts, entre els quals: 1 les iniciatives de la universitat a favor de l'ensenyament i formacions en català; ... 'la universitat ha contactat la insperció d'acadèmia per un projecte de desenvolupament d'aquest ensenyament a les escoles nord-catalanes?; ... i recorda que, segons l'enquesta feta per la Universitat i la Inspecció d'acadèmia, més de 30% dels pares desitgen un ensenyament bilingua amb català i només 4% dels alumnes en poden aprofitar

Entre altres coses també recorda que des del 2009 (en el marc de l'IdentiCat) s'ha subratllat que la Universitat de Perpinyà era l'única de la xarxa Vives (a la qual es referia el Pdt. universitari) que NO proposava pàgina web en català i continua sent, encara avui, realitat.

Poc abans d'acabar escriu 'Comparteixo un punt (de tot l'article publicat): per salvar la llengua cal salvar les activitats, sinó el català serà llengua morta' i, afegeix per la Federació: 'No es pot tolerar que la Universitat de Perpinyà refusi el correu d'un estudiant per l'única raó que sigui redactat en llengua catalana'.

I la carta acaba insistint que la Universitat es replanteji la seua posició de cara a la llengua.

Font : Vilaweb


Carta del Pdt. de la Federació al Pdt. de la Universitat de Perpinyà PDF

Uns quants malentesos entre bretons i francesos

 

JOAN-LLUÍS LLUÍS

A cremallengües.

Uns quants malentesos entre bretons i francesos

 

Quan, el 1870, durant la seva marxa bèl·lica, l'emperador francès Napoleó III passava prop de regiments de soldats bretons, es meravellava del seu patriotisme. Aquests, en veure'l, s'aixecaven i cridaven: «Er ger! Er ger!» (que es pronuncia er guer). I l'emperador, commogut, deia: «Ah, bona gent, quina pressa d'anar a la guerra!». Els bretons, però, no cridaven la seva ànsia de matar prussians, deien, molt més pragmàticament: «A casa! A casa!»

Ignoro si aquesta anècdota, explicada sovint per militants bretons, és verídica o no. En tot cas sembla l'inici d'un malentès recurrent entre bretons i francesos. A la guerra següent, la Primera Guerra Mundial, se sap que alguns soldats bretons van ser afusellats per refús d'obediència perquè, monolingües, no entenien les ordres dels oficials... I aquests també devien equivocar-se quan els sentien remugar «Er ger...». A la Segona Guerra Mundial el malentès va ser encara més profund. Va haver-hi una divisió dels nacionalistes bretons, una part dels quals va col·laborar amb els alemanys durant l'Ocupació seguint l'adagi que «l'enemic del meu enemic és el meu amic». Aquest error, tan estratègic com moral, va conduir i condueix encara a vegades el bretonisme a ser sospitós d'idees filonazis. Una excusa perfecta per als jacobins per refusar el més mínim inici de diàleg amb les militants bretons, els quals recorden, però, que una part dels nacionalistes, en aquells anys foscos, va integrar la Resistència i que, de totes maneres, tant en nombres absoluts com en percentatge, la quantitat de nacionalistes bretons que van col·laborar amb els nazis és baixíssima en comparació amb la dels nacionalistes francesos que també van fer-ho...

Avui, en una mena d'homenatge a aquests bretons morts en guerres que no haurien hagut de ser les seves, els moviments reivindicatius de Bretanya enarboren sovint el lema «Brezhoneg er ger! Brezhoneg er skol!» ‘El bretó a casa! El bretó a l'escola!' La llengua bretona ha estat inscrita al Llibre vermell de les llengües en perill de la Unesco i aquesta inscripció sembla que ha despertat algunes consciències a Bretanya. Les col·lectivitats locals concernides fan un esforç real, en el migrat marc legal francès, per promoure aquesta llengua, un esforç infinitament més gran que el que fan per al català, en el mateix marc legal, les col·lectivitats locals de Catalunya Nord. L'ensenyament immersiu, a través de les escoles Diwan, representa una força modesta però real, i l'ensenyament públic obre línies bilingües amb molta més facilitat, encara un cop, que el mateix ensenyament públic a Catalunya Nord. Cal dir que Bretanya es beneficia d'un avantatge paradoxal. Bretanya, i encara més el País Basc Nord i Còrsega. En aquests tres territoris, l'Estat compra la pau civil. Són els tres territoris en què hi ha hagut, pot haver-hi o hi ha algun tipus de violència identitària, i els governs successius, contradient tots els discursos oficials, donen avantatges a aquests territoris, en particular en el camp de l'ensenyament. A Bretanya, al País Basc Nord i a Còrsega, molts problemes d'ensenyament –obertura de línies bilingües, iniciació de la llengua, escoles immersives– no es resolen al Ministeri d'Educació sinó al Ministeri d'Interior. Allà, un funcionari rep les trucades dels diputats o dels batlles preocupats i transmet aquesta inquietud al seu col·lega d'Educació, al qual suggereix de resoldre el problema favorablement. I, així, els més violents són els que tenen més. És indecent, indigne i extremament hipòcrita, però és així.

Font : http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/354937-uns-quants-malentesos-entre-bretons-i-francesos.html

L’ensenyament bilingüe en català en pana a Catalunya Nord

Bloc del PUNT

Alà Baylac-Ferrer

Publicat el 7 gener 2011 per Alà Baylac-Ferrer Cat'Alà del Nord

L’ensenyament bilingüe en català en pana a Catalunya Nord

Si mirem les xifres del nombre de nins que reben l’ensenyament en llengua ‘regional’ a les diferents regions concernides de l’Estat francès, constatarem –cal dir, un cop més ? – que Catalunya Nord se troba en el grup de cua. Al País Basc són 35% els alumnes que van a l’escola en basc (classes bilingües i immersives), a Còrsega l’alumnat educat en llengua corsa arriba al 20% i a Alsàcia, els joves que fan llur escolaritat en alemany-alsacià i francès assoleixen el 10%. A Catalunya Nord, el passat any escolar 2009, els nins i les nines escolaritzats en classes bilingües (els tres quarts del total, a les escoles públiques) i immersives (una quarta part de 3000 alumnes, a Arrels, Bressola i Comte Guifré) només ratllen el 6%. Paral•lelament a aqueixes dades, la demanda social de les famílies, quan és avaluada, mostra que un 40% dels pares i mares són a favor de l’ensenyament bilingüe en català (encara que no manifestin pas per això).

I estem justament en un moment clau de l’evolució de la situació de la llengua catalana a Catalunya Nord, ja que ens trobem en un avançat procés de substitució lingüística, que la immensa majoria de les famílies no transmeten el català i que, igual que pel francès fa 150 anys, la manera única de garantir que les joves generacions adquireixin competència en català, és la via escolar.

Davant d’aquest panorama, quina actitud tenen les autoritats educatives (i recordem que tot l’ensenyament és competència estrictament estatal a França) ? Doncs que es van reduïnt, any rere any, les places de mestres bilingües quan és la sola solució per desenvolupar l’ensenyament bilingüe en català (responent a la demanda social, recordem-ho, que no és imposant-ho a ningú). Enguany, només seran 4 els professors bilingües reclutats al concurs. Amb això, és claríssim que ni s’arriba a assegurar els menesters de les línies actuals obertes. I en lloc de reclamar al ministeri més mitjans (que vol dir places, no diners, ja que de tota manera es contractaran els mestres necessaris al volum d’alumnes), els senyals donats des de Perpinyà pels responsables educatius és que no s’obriran pas més classes bilingües en els anys a venir. I no és creïble que aqueixes autoritats no tinguin consciència de la situació de perill en la qual se troba el català. Prou que es preocupen de posar en plaça totes mesures adients pel francès que, segons diuen, se trobaria greument amenaçat per l’anglès, i doncs en saben de polítiques de defensa de les llengües. Més aviat, o bé se despreocupen de les llengües ‘regionals’, o bé estan encara en la lògica de la necessària eliminació –o deixar morir– les altres llengües, mesura indispensable a la preeminència de la sola llengua oficial de la República, segons l’article 2 de la Constitució.

En un treball recent, estudiant la trajectòria de l’ensenyament en català a Catalunya Nord, es deixava prou clar que hi ha urgència a intervenir a favor de la llengua pròpia del territori, i que amb un pla relativament raonable i realista, que inclou tant les autoritats estatals com les administracions locals (incloent-hi la Generalitat de Catalunya gràcies a la qual més alumnes estudien actualment el català), en un termini d’un parell de decennis, se podria retrobar una dinàmica de recuperació del català entre els joves. I no fem volar coloms ; bé hi estan arribant els bascos, els corsos i els alsacians !

Font : Bloc del PUNT - Cat'Alà del Nord