APA - Escola pública

Associació de Pares d'Alumnes per a l'Ensenyament del Català, a l'escola pública
Association de Parents d'Élèves pour l'Enseignement du Catalan, à l'école publique

APA est une Association de Parents d'Élèves habilitée par l'Inspection Académique

lundi 15 novembre 2010

«La Regió ha de tractar el català com una llengua viva, no com a folkore»





Joan Jaume Prost, regidor de Fontpedrosa i expresident de la Federació d’Entitats, valora bé l’elecció de Bourquin al Llenguadoc-Rosselló, però reclama implicació amb l’idioma

El nord-català Christian Bourquin era escollit la setmana passada nou president del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló, en substitució del desaparegut Georges Frêche, ben conegut pels seus estirabots anticatalans. Per analitzar les noves perspectives que pot obrir la presidència de Bourquin per a la llengua catalana, MónDivers ha parlat amb Joan Jaume Prost, expresident de la Federació d’Entitats per la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes, president d’APA/Escola Pública i regidor i primer adjunt del batlle de Fontpedrosa (el Conflent).

Joan Jaume Prost.


Christian Bourquin arriba a la presidència del Llenguadoc-Rosselló després d’haver fet entrar la Catalunya del Nord a la Fundació Ramon Llull i d’haver aprovat la Carta a Favor del Català. Vist això, es pot esperar una acció més favorable cap a a llengua catalana de part del Consell Regional a partir d’ara, sobretot havent-ne desaparegut Frêche?

Des de Catalunya Nord, el successor de Georges Frêche no pot ser una persona pitjor que ell. El comportament groller del senyor Frêche envers els catalans, la llengua catalana, el seu menyspreu pels petits estats, la seva admiració per persones no gaire democràtiques l’han apropat més aviat d’una cultura populista. Fins i tot el seu comportament, durant les sessions del Consell Regional, era de ridiculitzar els consellers contraris a la seva política. L’elegit ecologista Sylvain Pastor va ser l’objecte durant anys de la seva vindicta, fins i tot, perquè es negava a cantar la Marseillaise a l’inici de cada sessió.

A partir de l’elecció de Christain Bourquin a la presidència del Consell Regional l’ètica serà renovada. És un home de terreny amb una capacitat de treball forta que es relaciona fàcilment amb la gent. Amb pocs anys va ser capaç de fer discursos en català i participar a tertúlies en català.

Ara s’ha de diferenciar molt entre els principis i les seves aplicacions. Fer aprovar la Carta a Favor del Català pel Consell General dels Pirineus Orientals és lloable però encara esperem un inici de retolació de la seu del Consell General en català. Recordem que són els nord-catalans que van fer fracassar el deliri de la Septimanie de Frêche. En aquell moment Christian Bourquin va aprovar el projecte amb poc entusiame. L’Euroregió guanyarà un resposable més al corrent de la realitat del Principat però Christian Bourquin s’haurà de guanyar els favors i la confiança dels altres quatre departaments que formen amb Catalunya Nord la Regio Llenguadoc-Rosselló. L’occitanisme dels elegits d’aquests quatre departaments és molt diluït i resultarà difícil d’equiparar una política favorable al català amb l’occità. A faltat dins la gestió del Consell General un concepte que es diu «política lingüística». No és gens segur que sigui a l’ordre del dia del Consell Regional.


Ens referíem en l’anterior pregunta a la Carta a Favor del Català. Es va aprovar fa tres anys. En què s’ha notat, quines n’han estat les conseqüències, si és que n’hi ha hagut de palpables?

Com he dit abans, va ser una declaració de principis molt bonics però sense inici d’aplicació. Cap dels dominis de competències del Consell General va tenir en compte aquesta declaració, la retolació de l’espai públic en català va quedar quasi inexistent llevat d’uns indicadors de comarques que podríem comptar amb els dits de les mans. No parlem dels transports i dels diferents serveis al ciutadà.



Què se li ha d’exigir al Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló en aquesta nova etapa en relació a la Catalunya del Nord?

Catalunya Nord té menester de mestres «bilingües». Com la Regió Bretanya, el Consell Regional podria oferir beques per estimular els estudiants a dirigir-se cap al professorat d’escola per desbloquejar una situació on els pares volen classes bilingües però l’ensenyament públic no pot (o no vol) respondre a la demanda.

La Regió hauria de tractar la llengua catalana no com objecte folklòric sinó com una llengua viva present dins els serveis i les realitzacions que són de la seva competència: retolació de les estacions, anuncis en els trens…



Quines perspectives hi ha per als mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals?

Des de fa vint anys no s’ha aconseguit la recepció de TV3 i d’altres cadenes catalanes a una bona part del Conflent per exemple i també s’hauria de sostenir més clarament l’única ràdio catalana de Perpinyà. No parlem de la premsa del Sud, quasi inacessible, quan podeu trobar la premsa de molts països d’Europa , Istanbul inclòs.


Un jutge ha emès una sentència contra els rètols bilingües en occità i en francès a Vilanòva de Magalona. Tindrà això conseqüències a la Catalunya del Nord?

Uns ultres jacobins van portar al Tribunal una queixa per denunciar la presència de l’occità en una retolació que tractava de manera igual el francès i l’occità. El jutge no va sancionar aquest fet argumentant a nivell de les llengües sinó a nivell del codi de la circulació, dient, per fer-ho curt, que la informació havia de ser única, amb un sol nom. Fa 10 anys ja s’havia insinuat que la retolació bilingüe podria ser «accidentogène» a França, quan França fa la promoció del bilingüisme dins les diverses assemblees europees i dins els països de la Francofonia.

Avui dia hi ha centenars d’entrades de pobles a Catalunya Nord i d’altres territoris de l’Estat francès amb una retolació bilingüe. Treure-la seria ridiculitzar el fet de mencionar les llengües «regionals» dins la Constitució francesa. Com ho va fer remarcar fa uns dies Joan Becat dins la premsa nord-catalana, si existeix una doble retolació a l’entrada dels pobles és sobretot perquè hi ha una versió afrancesada dels noms que no té cap sentit lingüístic ja que fa perdre el sentit del nom dels pobles. No es pot considerar una traducció. El rètol en francès és una deformació del nom d’origen català. Crec que, de les dues retolacions, la que s’hauria de suprimir és la forma afrancesada, i no l’original.